Veritat o il·lusió

Anàvem poc al cinema, només un parell de vegades a l’any. Per a nosaltres, aquelles imatges eren tan màgiques, tan reals… Tinc ben presents encara les d’una pel·lícula d’indígenes. No en recordo el títol ni l’argument, però sí l’impacte que em va produir veure com llençaven un dels personatges a una foguera. Era negre i se’l veia patir. Tot plegat era tan real que vaig sortir ben esgarrifada del Kursaal. “Aquest món no acaba de funcionar si per fer una pel·lícula han de cremar una persona de viu en viu”, va ser el que vaig pensar llavors.

És un record d’Elena Culell
De: anys 1960

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s