Anàvem poc al cinema, només un parell de vegades a l’any. Per a nosaltres, aquelles imatges eren tan màgiques, tan reals… Tinc ben presents encara les d’una pel·lícula d’indígenes. No en recordo el títol ni l’argument, però sí l’impacte que em va produir veure com llençaven un dels personatges a una foguera. Era negre i se’l veia patir. Tot plegat era tan real que vaig sortir ben esgarrifada del Kursaal. “Aquest món no acaba de funcionar si per fer una pel·lícula han de cremar una persona de viu en viu”, va ser el que vaig pensar llavors.
És un record d’Elena Culell
De: anys 1960
Records del Kursaal 