El Kursaal, el primer cinema-teatre de Manresa
La història del teatre Kursaal de Manresa es remunta a primeries del segle XX, quan el Passeig Pere III començava a configurar-se com l’avinguda principal de la ciutat, el nucli central de la seva vida social, econòmica i cultural. Havia estat urbanitzat durant les darreries del segle XIX i, ben aviat, va convertir-se en el lloc de residència de bona part de la burgesia local. La seva amplitud, l’elegància de les construccions que el flanquejaven i la concentració d’espais destinats al lleure (teatre, cinema, cafès, casino) van convertir-lo en un punt de trobada i un passeig per a tots els manresans de l’època.
Andreu Cabot i Puig, empresari amb una llarga experiència en la indústria cinematogràfica, va ser el promotor de la construcció del teatre Kursaal. Va encarregar l’elaboració dels plànols al manresà Josep Firmat i Serramalera. Aquest arquitecte (autor, també, del pla d’eixample i reforma de Manresa del 1933) va optar per dissenyar un edifici de composició clàssica, en la línia dels postulats noucentistes vigents a l’època. La platea tenia 1.072 butaques i es completava amb les 450 més de 
l’amfiteatre i les 26 llotges, a més del galliner. El Kursaal va ser inaugurat el 26 d’agost de 1927. Va ser concebut, des d’un bon inici, com un espai escènic capaç d’acollir tota mena d’actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s’estilava, i sonor, a partir del 1929.
El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Macià; un concert de l’Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952.
La decadència del gran teatre manresà
El Kursaal va perdre el seu rol d’equipament escènic principal i destacat en el context cultural manresà durant els anys vuitanta. Tot i que va mantenir sempre la seva doble condició de teatre i sala de cinema, cada cop s’hi representaven menys espectacles i les pel·lícules que s’hi exhibien eren sovint de segona fila o bé, si eren de qualitat, s’utilitzaven còpies velles i dolentes.
El Kursaal va passar a mans municipals, el 1988. L’estiu d’aquell any es va fer la darrera representació sobre el seu escenari: la revista Loco, loco music hall amb Mary Sanpere i la companyia d’El Molino. Mancat d’ús i sense un manteniment bàsic, l’interior del teatre es va anar degradant per la humitat i el pas del temps. El pati d’accés i els porxos van continuar essent utilitzats per a tota mena d’activitats: teatre, dansa, cinema o música. Sempre a l’aire lliure, tot aprofitant la seva centralitat i l’encant d’una façana que en recordava temps millors.
El projecte Kursaal 2006
El teatre Kursaal va tornar a obrir les portes set anys després, el 24 de desembre del 1995. L’associació cultural El Galliner va escollir aquest espai per presentar-se públicament a la ciutat de Manresa, tot fent-hi una visita guiada. L’acció pretenia posar en evidència l’estat de deixadesa en què es trobava l’equipament i constatar la pertinença d’un dels seus objectius fundacionals: “Treballar per la recuperació del Kursaal com a equipament cultural”. La convocatòria va atraure més de mil persones, un diumenge vigília de Nadal. El Galliner va vendre més de vuit-centes entrades per a la inauguració sine die del nou Kursaal durant el seu primer any de vida.
Paral·lelament, El Galliner va assumir la gestió de la programació estable de teatre i dansa de Manresa. Els bons resultats que va obtenir des del primer moment van contribuir decisivament a reforçar la percepció de la necessitat d’un nou equipament escènic a la ciutat tant entre la ciutadania com entre els representants dels diferents grups polítics municipals.
El Galliner va buscar complicitats per a la recuperació del teatre Kursaal a diferents nivells (entre el públic, entre els actors, entre la resta d’entitats culturals de la ciutat, entre els programadors, entre els representants polítics). Les activitats que organitzava en aquest sentit van comptar sempre amb la participació dels diferents agents implicats. Les accions de mobilització ciutadana són les que van tenir un impacte popular i mediàtic més notable. També va realitzar un intens treball intern (jornades de reflexió, trobades amb el consell assessor) que va ajudar a madurar el projecte de nou teatre per a Manresa.
L’assumpció de la reivindicació d’un nou Kursaal per part d’altres col·lectius de la ciutat va fer néixer la Comissió Kursaal, el juny del 2001. A més d’organitzar diversos actes i visites, va dur a terme el seguiment de les obres de rehabilitació.
Un nou teatre per a la Manresa del segle XXI
Les màquines van començar a treballar en la recuperació del teatre el setembre del 2002. El nou teatre rehabilitat es va inaugurar el 20 de febrer de 2007, en un acte protocol·lari senzill en el qual tots els assistents van contribuir a tallar la cinta. Uns dies més tard, es programaven cinc funcions de l’espectacle Inauguraal. Tots els que, onze anys enrere havien fet confiança a El Galliner, comprant una entrada per a l’estrena del nou teatre, van poder gaudir-ne, juntament amb molts d’altres que van sumar-s’hi.
Records del Kursaal 