Ho reconec: faig cua per plaer. Faig cua per comprar l’abonament de la temporada de teatre del Kursaal, com ja feia, abans, amb la del Conservatori. I, a més, m’agrada ser el primer.
Valoro especialment aquesta posició perquè em va costar guanyar-la: durant molt temps, en els inicis de la vida del Galliner, el primer lloc se l’enduia l’avi, un senyor gran que, en acabar el TNVespre, aparcava el seu Micra davant del Conservatori i esperava fins a les 8 del matí que arribés la seva filla per ser la primera de comprar les entrades. No va ser fins que l’home ja va ser massa gran per passar la nit de vetlla que no vaig aconseguir estrenar la plantilla de la venda d’entrades.
Avui, al Kursaal, ja no hi ha oficialment cues perquè se suposa que amb la venda online ja no hi ha motiu per passar la nit esperant que obrin les taquilles. Però uns quants continuem venint. Ara el Galliner ja no ens dóna xocolata i coca, com abans, però hi ha un senyor d’Olesa de Montserrat que ens porta un termos ple de cafè calent i pastes. Passem l’estona esperant que arribi!
És un record de: Quim Manzano
De: anys 1996 a 2007
Imatge: cua davant del Conservatori
Records del Kursaal 