Aquesta octaveta es va llençar des de la platea i el primer pis del Kursaal durant la projecció de la pel·lícula “Boinas Verdes”, en una sessió

Fent memòria del gran teatre de Manresa
Aquesta octaveta es va llençar des de la platea i el primer pis del Kursaal durant la projecció de la pel·lícula “Boinas Verdes”, en una sessió
Estic gairebé segur que va ser l’última pel·lícula que es va projectar al Kursaal. Era Supervixens de Russ Meyer. En la línea de les obres
Tot i que el Kursaal era propietat del meu avi, de petit, no hi solia entrar. Em quedava a fora jugant amb els meus cosins
En construir el Kursaal, el meu avi volia que fos el local més bonic del país. I va fer aixecar un teatre sumptuós però poc confortable.
Si l’escenari del Kursaal em porta records de ballades amb l’Esbart de Dansaires Manresans, la seva platea m’evoca, sobretot, tardes de cinema. I més que
Anàvem poc al cinema, només un parell de vegades a l’any. Per a nosaltres, aquelles imatges eren tan màgiques, tan reals… Tinc ben presents encara