Havíem anat a veure cinema al Kursaal, amb una colla d’amics. Alguns vam anar a seure a les primeres files; d’altres es van quedar al darrere. No feia gaire que havia començat la pel·lícula que, des del davant, vam sentir uns crits:
-Foc, foc!
El rebombori va ser general. Tant que fins i tot van encendre els llums de la sala. Amb tot, no es veien flames per enlloc ni tampoc no hi havia fum. Falsa alarma, vam pensar.
En sortir, els companys que seien al fons de la sala no paraven de riure. Havien vist el que havia passat de ben a prop. Qui havia cridat era una dona i no estava pas esverada perquè es cremés res, almenys en un sentit literal, sinó perquè un home havia volgut tocar-li la cuixa.
-Porc, porc! -havia cridat, de fet.
És un record de: Juli Sanclimens
De: Anys 1960
Fotografia: Genís Sàez