En construir el Kursaal, el meu avi volia que fos el local més bonic del país. I va fer aixecar un teatre sumptuós però poc confortable. El pati de butaques era massa llarg i no es veia ni se sentia bé. Amat Piniella ho va criticar en algun dels seus articles a la premsa local.
Per altra banda, l’escenari era massa petit. Se’n van adonar el mateix dia de l’estrena, quan van tenir feines per encabir l’espectacle d’inauguració: l’òpera Aida. Però aleshores ja no hi havia res a fer.
Econòmicament, el Kursaal va ser un desastre. L’Olímpia, al carrer Guimerà, li va fer aviat la competència: com a sala de cinema era més petita i còmoda. I, a més, la seva programació estava gestionada amb molta habilitat.
És un record de: Josep Tomàs Cabot
De: anys 1920 – 1930
Records del Kursaal 