Molt bonic, poc funcional

En construir el Kursaal, el meu avi volia que fos el local més bonic del país. I va fer aixecar un teatre sumptuós però poc confortable. El pati de butaques era massa llarg i no es veia ni se sentia bé. Amat Piniella ho va criticar en algun dels seus articles a la premsa local.

Per altra banda, l’escenari era massa petit. Se’n van adonar el mateix dia de l’estrena, quan van tenir feines per encabir l’espectacle d’inauguració: l’òpera Aida. Però aleshores ja no hi havia res a fer.

Econòmicament, el Kursaal va ser un desastre. L’Olímpia, al carrer Guimerà, li va fer aviat la competència: com a sala de cinema era més petita i còmoda. I, a més, la seva programació estava gestionada amb molta habilitat.

És un record de: Josep Tomàs Cabot
De: anys 1920 – 1930

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s