Gràcies, gràcies a tots.
Gràcies pel vostre alè que m’ha desvetllat del meu llarg son. Sóc vell i tronat, esquerdes fondes clivellen les meves parets; però, tanmateix, heu sabut despertar dins meu les ganes de viure. No pensava pas que mai tornés a sentir la màgia del teatre circular per les meves artèries i, no obstant, és cert: encara sóc viu!
Gràcies també per l’esperança que m’heu encomanat. Des d’avui mateix, deixo enrere un present llastimós per encarar el futur amb més il·lusió. L’imagino ple d’activitat, d’idees, de projectes, de persones i de cultura. Tinc ganes de dir-ho a tothom, que tothom ho sàpiga i s’engresqui amb mi. I quan arribi el dia, m’agradarà tenir-vos a tots vosaltres al meu costat. El Kursaal sóc jo i els mil i un bocins que dueu dins els vostres cors. El Kursaal som tots.
Però gràcies, sobretot, per la vostra decisió; per la voluntat ferma que heu fet sentir a través dels vostres vots. Ja no em sento trist, ni brut, ni deixat, ni sol. Sóc el centre d’expectació per a moltes persones que estimeu el teatre, la dansa, la música. Estic convençut que, quan les coses es desitgen de debò, es fan realitat fàcilment. Per això, si avui m’heu reviscolat del meu son profund i decadent, demà podreu, segur, omplir-me de vida i cultura. El camí tot just ha començat però ja ho estem aconseguint.
A tots, una altra vegada, moltes gràcies.
Paraules del Kursaal amb la veu de l’actor Joan Crosas al final de la Marató.
De: 17 d’abril de 1999
Fotografia:
Records del Kursaal 