A finals dels anys 1980, el teatre Kursaal era propietat de les germanes Cabot. L’equipament ja feia un temps que havia entrat en decadència, molt degradat físicament i amb una activitat de qualitat i interès molt desigual. Paral·lelament, la família Padró explotava la concessió del teatre Conservatori per un període de cinquanta anys que no finalitzava fins al 2022. Els Padró havien aconseguit els drets sobre el teatre de la plaça Sant Domènec a canvi d’haver finançat les obres de remodelació que s’hi van fer del 1959 al 1962. Una de les germanes Cabot estava casada amb Modest Padró.
A l’Ajuntament, vam saber que les germanes Cabot estaven disposades a vendre’s el teatre Kursaal i vam pensar que era una ocasió que calia aprofitar. Vam començar a parlar-ne amb Modest Padró. En aquells mateixos anys, dúiem a terme, també, la negociació per a l’expropiació del Casino. Les converses amb els Padró-Cabot van ser exquisides, ben al contrari de les que vam tenir amb els representants del Casino. Cara i creu.
Amb poc temps, vam arribar a una bona entesa per comprar el Kursaal per un import de 60 milions de pessetes, una compra que incloïa, també, la recuperació de la concessió del Conservatori. Així, finalment, tots dos teatres passaven a ser patrimoni de la ciutat, lliures de drets. Va ser un bon acord.
Després d’adquirir el Kursaal, vam valorar diferents alternatives per rehabilitar-lo però estaven absolutament fora de les possibilitats de la hisenda municipal. Vam anar a veure el ministre Soler Tura per demanar-li suport econòmic. En vam treure bones paraules, però cap concreció. La rehabilitació del Kursaal va haver d’esperar uns anys més, però, de fet, ja és això: les ciutats no s’acaben mai; uns comencen un projecte que altres acabaran.
És un record de: Juli Sanclimens
De: final dels anys 1980
Fotografia: arxiu d’El Galliner
Records del Kursaal 