8 de setembre de 1931. Malgrat la mala sort tinguda en els meus intents de prendre estat, va arribar el moment que el destí em devia tenir assenyalat per realitzar-ho. Per aquella època de l’Exposició, vaig conèixer a la noia que després sigué la meva muller.
Al teatre Gran Kursaal es projectava en aquells dies la pel·lícula revista musical “El desfile del amor” de Maurice Chevalier. Vaig anar-la a veure un diumenge a la sessió de la tarda i en un dels entreactes que s’encenien els llums de la sala vaig veure, en un dels rengles de butaques no gaire apartades del davant de la que ocupava jo, la xicota en la que havia posat el pensament en ella. Anava ella, en companyia del seu pare, de la seva germana i d’un germanet petit.
Acabada la sessió van alçar-se per sortir. Jo vaig fer el mateix. No em coneixien, ni els havia parlat mai. Però, al ser al Passeig, dissimuladament, els vaig estar mirant, especialment a la filla gran, que és en la que havia posat els ulls. I, abans d’arribar al Conservatori, els vaig emprendre i els vaig manifestar la meva pretensió. Allà es va posar tota ruborosa. No em va dir ni sí ni no. Em vaig predre la llibertat d’acompanyar-los fins a la porta de casa seva i vam prometre donar-me una resposta després d’haver-ne parlat entre ells.
Extret del diari de Josep Closes
8 de setembre de 1931