Tenia clar que volia veure’m entre cametes, sota la llum dels focus i davant de la platea i, per això, em vaig matricular a l’Aula d’Arts Escèniques. Al principi em va costar de decidir-me perquè era una persona força reservada i tímida, però de seguida vaig entrar en sintonia amb els meus nous companys, alguns del quals s’han convertit en els meus amics.
Amb l’Elisabet (per als amics Eli), ens vam conèixer ara farà 4 anys en una de les classes d’interpretació que ofereix el Kursaal. La vaig sentir conversant amb una altra noia sobre el Mag Lari i com que a mi també m’encanta aquest artista em vaig afegir a la conversa. Vam quedar un dia per anar a prendre alguna cosa i parlar sobre màgia.
Vam passar una bona tarda, tot i que ens coneixíem poc i estàvem nerviosos. En arribar cadascú a casa seva, ens vam adonar que, amb total naturalitat, havíem abandonat el bar sense pagar res del que havíem pres. Vaig tornar-hi uns dies més tard a pagar. Al cap de poc, el local va tancar… i avui ja està enderrocat. Quan hi passo pel davant, em fa una mica de mala consciència…
A l’Aula de Teatre, he après un munt del que cal fer i el que no dalt d’un escenari. Un dia, vaig sortir a escena quan no tocava i el tècnic no podia encendre la il·luminació; un altre, per culpa meva i de l’Eli, una companya va caure a la platea, sense conseqüències, afortunadament. Sort que el bon equip de professors del Kursaal ens ajuden a lluir igualment davant del públic que omple la Sala Petita quan presentem el nostre treball en públic.
És un record d’Andreu Soler.
De: a partir de 2007
Records del Kursaal 