En construir el Kursaal, el meu avi volia que fos el local més bonic del país. I va fer aixecar un teatre sumptuós però poc confortable.
Categoria: 1927-1970. Els primers temps
A primera fila, amb prismàtics
De jove, amb la colla de les congregacions marianes, vaig anar al Kursaal a veure un espectacle de revista. Va ser una experiència transgressora on
Darrere les bambalines
Durant els anys 1950 fins als 1970, vaig ser l’encarregat de guardarropia del Conservatori i del Kursaal. O sigui que era el responsable del vestuari
Cinema en família
Si l’escenari del Kursaal em porta records de ballades amb l’Esbart de Dansaires Manresans, la seva platea m’evoca, sobretot, tardes de cinema. I més que
Veritat o il·lusió
Anàvem poc al cinema, només un parell de vegades a l’any. Per a nosaltres, aquelles imatges eren tan màgiques, tan reals… Tinc ben presents encara
“L’aparell del Kursaal és un trasto infecte”
Joaquim Amat Piniella feia crítica cinematogràfica al diari local El Dia. La mala acústica del Kursaal, afegida a la precarietat de l’aparell reproductor era, sovint, en
Records del Kursaal 